La taxonomia de Bloom

Després d'haver vist com explica l'aprenentatge a partir de les Tic Charles Crook mitjançant les 4 metàfores, ara ens trobem amb una altre manera d'explicar-ho, la Taxonomia de Benjamin Bloom, creada l'any 1956. Ell, juntament amb altres col·laboradors, va classificar les activitats educatives i les va graduar de més senzilles a més complexes, l'objectiu de les quals era desenvolupar l'aprenentatge de manera cognitiva, psicomotora i afectiva. 

La taxonomia de Bloom va ser modificada dues vegades des de la seva creació a mitjans del s.XXI, una vegada l'any 2000 i la segona l'any 2008. En la imatge que us adjunto a continuació podem apreciar les diferències entre la versió inicial del 1956 i la primera versió modificada de l'any 2000.

Podem veure que les principals diferències es troben en la utilització de verbs enlloc de substantius en les categories i que les dues categories superiors estan canviades de lloc.

L'any 2008 es va proposar una nova visió que és la que coneixem com a "Taxonomia de Bloom per a l'Era Digital". Aquesta nova versió de la Taxonomia de Bloom es posa al dia dels avenços de les noves tecnologies que en els 8 anys des de l'última versió han anat sorgint. 

Després d'haver llegit i entès la Taxonomia de Bloom i les seves versions posteriors vam haver de fer una activitat que ha servit també com de resum general de tot el que hem treballat durant el curs i totes les eines i recursos Tic que hem utilitzat, indicant quina habilitat cognitiva, segons la versió del 2008, es desenvolupa. Us deixo la meva taula a continuació: 

Taula Taxonomia de Bloom by

El bon comunicador

A la classe de GTIC vàrem estar posant en comú les característiques que ha de tenir una persona per a ser un bon comunicador. A continuació us presentaré els trets bàsics que ha de tenir:

1. Ha de tenir un bon vocabulari per a poder fer-se entendre bé i de la manera correcte. 
2. Ha de ser carismàtic per a no avorrir al públic. 
3. Ha d'explicar-se amb claredat per a que tothom el pugui entendre.
4. Normalment, es comunicarà amb el món a través d'algun mitjà de comunicació com una web, un blog, el twitter o el facebook, entre d'altres. 
5. Utilitzarà diferents formats per expressar-se, com vídeo, àudio o imatges. 
6. Al parlar en públic, haurà de tenir una bona postura corporal.
7. Ha de saber estar atent a les reaccions del públic per a modificar el discurs si veu que no dóna bon resultat.

Com a activitat, ens van proposar de, per grups, seleccionar algun personatge públic de l'actualitat que nosaltres creiem que és un bon comunicador a partir del que hem anat treballant a classe i fer-ne un seguiment de tots els mitjans de comunicació pels quals aquest personatge s'expressa. 

El meu grup vam triar com a bon comunicador l'Eduard Punset. Després de moltes setmanes de recopilar informació de tots els mitjans, vàrem posar en comú tota l'informació emmagatzemada i vam crear una wiki on vàrem posar tota la informació ordenada i comentada. Vàrem poder comprovar que, l'Eduard Punset, es comunica a partir de molts mitjans, com el facebook, el twitter, el seu blog, entre d'altres.

Us deixo l'enllaç de la wiki que vàrem crear aquí. 

La recta final

A aquestes alçades del semestre, quasi acabat ja, tenim les últimes entregues i anem tots bastant estressats ja que sempre acostumem a deixar les coses per última hora!
Per relaxar una mica l'ambient penjo una cançó que m'ajuda a desconnectar una mica. Espero que us agradi i us ajudi a descansar uns minutets!

Classe 13 seminari

El dia 4 de Desembre a la classe de seminari vàrem començar amb l’actualitat educativa de la Sílvia, que ens va explicar una notícia on hi deia que els mestres d’infantil haurien de cobrar més que els d’universitat, ja que tenen una feina molt més important i de més responsabilitat. Hi estic d’acord, ja que una professora d’infantil té a les seves mans un nen “en blanc”, sense cap valor ni ideal marcat, i ella té la responsabilitat de fer que aquest nen aprengui uns valors i una manera d’enfocar la vida que té per davant. Això és una tasca complicada però alhora molt gratificant, que la societat, d’una manera o altre, hauria de reconèixer i agrair. Una cosa molt interessant que deia la notícia i que em va agradar molt va ser que els mestres hem d’aconseguir potenciar la intel·ligència concreta de cada nen, és a dir, no forçar-los a que siguin excel·lents en tot, sinó que amb allò que li agrada i, innatament, ho fa bé, portar-ho al màxim de desenvolupament.

Després, vàrem escoltar la notícia de la Noemí, on explicava que una nena de 11 anys va denunciar al seu tiet per abusos sexuals, després d’haver vist a classe un vídeo sobre una violació. És un tema molt delicat i dur, ja que els mestres ens podem trobar en situacions així. El problema és que detectar aquestes situacions és molt complicat i arriscat, ja que si t’equivoques pots causar molt mal, i més si, com en aquest cas, l’abusador és de la família. Tot i així, em d’estar atents a senyals que puguin ser reveladors d’una conducta inadequada, com per exemple si un nen falta repetidament a classe o mostra un comportament estrany quan l’agafes, etc. Aquestes dues notícies van crear un gran debat a la classe, on vam aportar els nostres punts de vista i va ser molt interessant.

Per acabar, l’Anna ens va posar una cançó anomenada “Seguiremos”, de Macaco. És una cançó que et dóna esperança i ànims per a seguir endavant amb tot allò que ens proposem. Us adjunto el vídeo d'aquesta cançó que va fer el cantant, juntament amb l'Hospital de Sant Joan de Déu.

La Balanguera

Una de les últimes activitats que hem fet a COED és la recitació d'un poema per perdre la vergonya. Cadascú va triar un poema que li agradés i se'l va aprendre per a recitar-lo després a la classe. 

Jo vaig triar un poema de Joan Alcover, anomenat La Balanguera. El vaig triar perquè quan vaig anar a Mallorca, un familiar meu que és professora de infantil em va convidar a visitar la seva classe i allà tots els nens s'havien aprés aquest poema de memòria i me'l van voler recitar.

La Balanguera

La Balanguera misteriosa,

com una aranya d'art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil·la

teixint la tela per demà

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrere

guaita les ombres de l'avior,

i de la nova primavera

sap on s'amaga la llavor.

Sap que la soca més s'enfila

com més endins pot arrelar

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Joan Alcover

Retroprojector

A la classe de plàstica vàrem fer la última activitat del semestre que va consistir amb utilitzar cartolines i filtres de colors per a representar una historia mitjançant el retroprojector, que projecta el que tu confecciones a la paret perquè tothom ho pugui veure. Trobo que és una eina molt interessant per a l'educació infantil ja que la pots utilitzar per a representar contes o crear-los amb els mateixos nens.
El meu grup vàrem fer dos projeccions:

Lligams de la vida

Confiança materna

Fem un Glog!

Avui a la classe de GTIC hem estat treballant una eina que jo, personalment, desconeixia: els Glogs. Els Glogs són pòsters multimèdia que els confecciones al teu gust posant-hi vídeos, imatges, text, imatges predeterminades, etc. És una eina online, d'aquesta manera t'assegures que no ho perdràs. En eduació, aquesta eina ens pot servir per confeccionar murals o pòsters per decorar la classe o per organitzar el temari que s'està estudiant de manera més visual. Per mostrar-vos una mica com és un Glog n'he fet un desitjant Bon Nadal! Si us interessa aquesta eina de treball entreu a http://www.glogster.com i animeu-vos a crear el vostre Glog! Espero que us agradi!

Les 4 metàfores

Charles Crook és professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham i va escriure el llibre anomenat "Ordenadores y aprendizaje colaborativo", que us adjunto a continuació:

Ell il·lustra com es pot aprendre mitjançant l'ordinador a través de 4 metàfores. D'aquesta manera ell ens explica com la tecnologia pot ajudar-nos a aprendre si s'utilitza correctament. 

Les 4 metàfores són: 

    - La metàfora tutorial

    - La metàfora de la construcció

    - La metàfora del laboratori

    - La metàfora de la caixa d'eines

LA METÀFORA TUTORIAL: l'ordinador com a professor

Aquesta metàfora il·lustra la gran semblança que pot arribar a haver-hi entre la relació professor-alumne i la relació ordinador-alumne: 

el professor/ordinador INICIA l'aprenentatge - l'alumne RESPON - el professor/ordinador AVALUA

La complicació sorgeix en el moment en que el programa (fent el paper de professor) hauria d'analitzar i detectar els errors que comet l'alumne i les necessitats específiques que necessita. Per solucionar aquest fet, pot ser el propi alumne qui seleccioni el nivell que té. 

Alguns exemples d'activitats serien:

• Entrena't per llegir, Edu 365
• Activitats de JClic, Xtec

LA METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: l'ordinador com a alumne

En aquest cas és l'alumne qui li diu a l'ordinador l'ordre i ell l'executa, l'alumne ho controla i és ell qui dona les instruccions a l'ordinador perquè faci les tasques. Seguint aquest model, el professor quedaria en un segon pla i seria l'encarregat de ajudar a l'alumne ha fer una reflexió posterior a l'aprenentatge. 

Com a exemple tenim:

• Scracth. Imagina, programa i comparteix

LA METÀFORA DEL LABORATORI: l'ordinador com a simulador

Aquesta metàfora ens parla dels simuladors, que ens permeten treballar més detalladament ja que l'usuari que els utilitza està més limitat, no té tanta llibertat de moviments, és a dir que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. 

Exemples de simuladors, el segon més senzill:

• El programa Crayon Physics. (Te'l pots descarregar aquí)
• Doctora Xinxeta

LA METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES: l'ordinador com a eina

Les activitats que es realitzen a l'escola han de ser autèntiques, relacionades amb l'experiència del nen, i aixi aconseguirem un bon aprenentatge. Aquest tipus de metàfores s'haurien de trobar més sovint a les escoles. Podem considerar l'ordinador com un complement a l'aprenentatge que ens permet viure experiències. 

Exemple:

• Gimp 

A continuació us adjunto una taula de les 4 metàfores amb els seus respectius exemples:

Les 4 metàfores by

La Wikipedia

La Wikipedia és una wiki de caràcter enciclopèdic, de qualitat, gratuïta i lliure, on hi podem trobar, en molts idiomes, articles de molts temes variats; des de esports o història fins a art o personatges cèlebres.

La organitzen una comunitat d'usuaris que se'n cuiden i la van actualitzant. Ells són els qui voten les normes d'aquesta wiki, ells revisen els articles per si hi ha algun error o comentari inadequat i ells mateixos el corregeixen. 

El text que hi trobem està protegit sota la llicència Creative Commons. Les imatges algunes estan protegides per drets d'autor i algunes les podem agafar i utilitzar per assumptes propis. 

Per a calcular la veracitat dels articles trobem cites en alguns d'ells, de manera que podem comprovar si allò que s'hi explica és veritat o no. 

La Wikipedia es basa en cinc pilars:

1. La Wikipedia és una enciclopèdia que incorpora informació general i especialitzada. El seu únic propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
2. La Wikipedia cerca el punt de vista neutral. Intenta oferir informació des de tots els punts de vista possibles. Cal citar les fonts dels continguts que s'hi publiquen per tal que es pugui verificar l'informació.
3. La Wikipedia és de contingut lliure, tothom i pot col·laborar, sempre i quant es respectin els drets d'autor.
4. La Wikipedia té unes normes d'etiqueta. Tot usuari s'ha de comportar civilitzadament i ha de respectar als altres i les seves respectives opinions. 
5. La Wikipedia no té normes inamovibles. 

Després d'haver llegit l'article sobre què no és la Wikipedia i els cinc pilars, l'activitat que havíem de dur a terme era crear o modificar, individualment o en grup, algun article de la Wikipedia. Per a fer això, vam haver de llegir com es modifica una pàgina de la Wikipedia per saber els conceptes bàsics i vam consultar el llibre d'estil per a poder-ho fer correctament. 

Jo vaig modificar l'apartat de: Llocs d'interès, de l'article sobre el poble de Castellterçol. Us deixo l'enllaç aquí.  

Classe 12 seminari

El dijous 29 de novembre vam començar la classe de seminari aprenent i cantant dues cançons inventades per l’Elisenda de Nadal. Se les va inventar ja que totes les cançons de Nadal són molt complicades per als nens tant petits, en canvi les seves els permeten cantar-les fàcilment. Ens va ensenyar la cançó anomenada Lalala i El nen Jesuset està despert. Són cançons curtes, repetitives i molt dolces que als nens els agraden molt.

Després, la Noelia ens va presentar una notícia que explicava la situació de crisi que viu l’escola avui en dia. Això es deu a que molts pares no es poden permetre pagar el menjador dels seus fills a l’escola ni les activitats extraescolars dels nens, ja que tot és molt car i potser molts d’aquests pares han perdut la feina a causa de la crisi. Una solució a aquests problemes és portar el menjar de casa en carmanyoles o. Enlloc de les activitats extraescolars, que els nens es quedin amb avis o algú que se’n pugui fer càrrec. Tot i això, aquesta situació és difícil d’analitzar des de fora, ja que fins que no t’hi trobes no pots opinar d’una manera més certa.

Al acabar aquesta activitat, vàrem començar a visualitzar els vídeos que per grups em muntat ensenyant imatges i vídeos de la setmana de la SAE. Tots els muntatges van ser molt bonics tot i que, com vam comentar a classe, alguns els fallava la música, ja que no tenia gaire a veure amb les imatges.

Va ser una classe més relaxada i ens ho vàrem passar molt bé, ja que al estar-se acabant el semestre tot són presses i de tant en tant una classe calmada va molt bé. 

Descripció d'una companya

Per a l'assignatura de COED ens vàren encarregar la creació d'una descripció per a llegir en públic d'alguna companya de la classe. Aquí us deixo la descripció que he fet jo de la meva companya Alba:

L’alba té 19 anys i és de Banyoles. És una noia alta, té els cabells llisos llargs i molt rossos  i amb uns ulls blaus. La seves faccions més arrodonides la fan semblar més petita del que és. Normalment, vesteix amb colors suaus, com blancs o blaus, i amb sabates planes.

És una noia simpàtica, agradable i enèrgica. Al principi sembla una mica tímida, però al cap de cop ja es deixa anar. És molt divertida, no t’avorreixes ni pares de riure ni un moment amb ella però també té caràcter. És treballadora, sap com animar-te i motivar-te, i al mateix temps fa que les estones et passin ràpid. Transmet molta confiança i es nota que cuida dels seus amics. 

Classe 11 seminari

El dimarts 27 de novembre a la classe de seminari vàrem fer només una hora de classe. Durant la primera hora, el meu grup del treball de la SAE, vam estar acabant el vídeo i començant a redactar l’escrit, així vam avançar feina i aprofitar el temps.

Per començar la classe vam fer un quart d’hora de relaxació, cosa que crec que a totes ens va anar molt bé ja que portem unes setmanes bastant estressants. Després, vam acabar de veure les presentacions de les escoles. L’escola de la Bet, Costa i Llobera, em va cridar l’atenció ja que vaig trobar que s’assemblava molt a la meva escola, i em va agradar molt. Seguidament, jo vaig presentar l’escola on vaig treballar l’any passat, majoritàriament amb els nens amb síndrome de Down. Va ser una gran experiència que recomanaria a tothom, però també em vaig adonar que no sóc suficientment forta com per treballar amb nens així en un futur.

Per acabar la classe, la Bet ens va fer la seva audició. Ens va posar la cançó de “Pan y mantequilla”, una cançó molt alegre i que a totes ens van agafar moltes ganes de posar-nos a cantar i ballar. 

Creem un mapa conceptual

Després de tenir clar què i com es fan els mapes conceptuals n'he creat un a partir d'un text. El text és el següent:

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

Després de llegir aquest text he tret les idees principals, les he ordenat i he fet el següent mapa:

Mapa conceptual, Cmap Tools

Els mapes conceptuals

Els mapes conceptuals són una eina bàsica per a organitzar conceptes de manera clara i concisa, mitjançant una forma esquemàtica, que tenen l'objectiu de crear relacions entre els conceptes més importants i els que vénen després.

Van ser creats per Joseph D. Novak i s'han proclamat com la tècnica predilecta per alumnes i professors per a representar el pensament. Creant un mapa conceptual ens ajuda a organitzar la informació dins del nostre cap i tenir-la més clara. 

Per a fer aquests mapes conceptuals correctament cal tenir en compte:

1. La jerarquia dels conceptes: organitzats per ordre d'importància, a dalt els més importants i a mesura que es va baixant apareixen els menys importants. Al darrer nivell del mapa han d'aparèixer els exemples. 
2. Seleccionar els conceptes més rellevants, per tal de sintetitzar la informació sobre el tema tractat.
3. Impacte visual:  remarcar els conceptes amb requadres o cercles per tal de fer-los destacar de la resta del fons. 

Un exemple de com fer un mapa conceptual i que ha d'aparèixer a cada nivell:

Al fer un mapa conceptual t'obliga a treballar molt el tema triat, resumir-lo per a treure els conceptes més rellevants, analitzar bé les relacions entre els conceptes del tema, etc. D'aquesta manera t'ajuda a profunditzar i, sense adonar-t'en, memoritzar i comprendre tota la informació. Per això, diem que utilitzar els mapes conceptuals per a estudiar és una molt bona eina d'estudi. 

A continuació us penjo un vídeo on explica, en forma de presentació, que són i com es fan els mapes conceptuals: 

Disseny de mapes conceptuals, per Ernest Prats Gracía

Classe 10 seminari

El dijous 22 de novembre vam acabar de fer les presentacions de les escoles que vam visitar durant la SAE. La Cristina ens va explicar que a la seva escola, que era molt lliure, els nens els feien menjar sols, tant els de 3 anys com els d’1. Això em va semblar una mica fort. Trobo bé que els nens ho intentin sols però que, si no poden, l’educador intervingui i els ajudi. També em va sorprendre l’escola que ens va presentar la Gemma, ja que ens va explicar que els nens menjaven quatre cops durant la jornada escolar! L’Andrea ens va explicar que a la seva escola els nens de P3. P4 i P5, durant algunes hores del dia, feien classe tots plegats. Em va agradar molt quan ens va ensenyar que cada classe de l’escola era un racó diferent, i molt bonics.

Per acabar, l’Andrea ens va fer la seva audició i va escollir una cançó que es diu “Hey Soul Sister”. És una cançó que dona molt bon rotllo i, gràcies a que és molt rítmica, és molt alegre i t’anima a l’instant.

 

Després, la Míriam ens va presentar una notícia una mica polèmica. La notícia explicava que la Generalitat vol crear una escola d’elit per a mestres. També deia que escoles com, justament, Blanquerna, no donaven la suficient formació ja que hi podia entrar tothom. Això ens va indignar molt a totes. Personalment crec que parlen per parlar, sense fonaments, ja que no tots els que estem a Blanquerna i som perquè no vam treure suficient nota per entrar a un altre lloc, sinó que vàrem triar Blanquerna perquè és una de les universitats més bones en quan a formació del professorat. 

Só qui Só

Poema: Joan Timoneda

Cançó: Raimon

Classe 9 seminari

El dimarts 20 de novembre vam començar la classe de seminari amb l’actualitat educativa. La Sílvia ens va presentar una notícia on s’explicava que avui en dia, i cada vegada més, moltes famílies eduquen als seus fills a casa. Això va crear un gran debat a la classe. Personalment, crec que si decideixes educar al teu fill a casa l’estàs allunyant de tot allò que s’aprèn a l’escola, com la relació amb els companys, compartir les coses, posar en comú les idees, fer treballs en grup, etc. Per això crec que, per molt que una família no trobi cap escola que li agradi, segur que n’hi ha alguna que compleix amb les seves expectatives, i no cal privar al nen de totes aquestes experiències que també l’educarien.

Després vam començar a fer les presentacions de les escoles on havíem anat durant la SAE. El que em va sorprendre va ser un detall de l’escola que ens van presentar la Míriam i la Sílvia. Elles van anar a una escola de Barcelona i van estar amb nens de 1 a 3 anys. Van explicar que, entre aquests nens, hi havia una nena amb una dificultat de moviment a un costat del cos. L’escola, per ajudar a la bona mobilitat d’aquesta nena, tenien uns aparells molt curiosos que li servien per estar dreta, per seure i menjar, per jugar com una més dins la classe. Això em va semblar molt bé, i més en els temps de crisi que corren avui en dia.

També em va agradar un detall que ens va ensenyar i explicar l’Esther. Ens va ensenyar unes fotografies d’uns treballs plàstics que havien fet els nens. Ells havien agafat cartolines de colors, hi havia posat cola, i havien llençat serradures per sobre, de manera que quedava com un marc de fotos de color al voltant de les serradures. Un cop acabat, van penjar tots els treballs per la classe i quedava molt bonic i molt senzill. 

Racó de música

Avui a la classe de música hem presentat els nostres projectes de racons de música, exemples de racons que podríem trobar en aules de educació infantil. 

Un racó és un espai destinat a un àmbit de l'educació, que serveix per reforçar la feina feta, atendre a la diversitat, un suport a les propostes i també un taulell d'informació per a mestres, pares i alumnes.

El racó que nosaltres hem creat és un racó fixe però que, depenent de l'època de l'any, es pot anar ambientant amb diferents temàtiques concretes. En aquest cas, nosaltres hem triat la temàtica del SANT JORDI. 

El nostre racó consta de un títol, pintat per als nens, on determina quin racó és, en aquest cas el de música, i on diu amb quina temàtica està ambientat. També trobem un suro on hi anem penjant les lletres i partitures de les cançons que anem treballant a classe, fotografies d'instruments vistos prèviament i titelles fetes pels nens, que els ajuden a representar cançons i històries. Després tenim un apartat amb instruments "reals", com un timbal, picarols o la caixa xinesa, i també instruments fets pels propis nens amb materials reciclats, com unes maraques (fetes amb dues ampolles de plàstic i llegums dins) o un idiòfon (fet amb una safata i un cartró rugós). Per acabar, al peu del racó, trobem dos cabassos, un amb disfresses per a que els nens puguin representar danses i cançons, i l'altre amb cançoners i contes relacionats amb la música.

Fluxogrames

A la classe de GTIC vàrem estar parlant dels fluxogrames, una eina senzilla, gratuïta i fàcil d'utilitzar de manera online. Serveixen per a indicar mitjançant passos com resoldre una tasca determinada. Us penjo un vídeo explicatiu de què són els fluxogrames, a continuació:

Per a exemplificar aquesta eina hem creat el nostre propi fluxograma indicant com creuar un semàfor, us el deixo a continuació!

Per als professors pot ser una eina molt útil ja que permet tenir una visió molt esquematitzada i clara d'un tema determinat, on apareixen clarament els conceptes més importants que es volen mostrar. Els nens poden aprendre a utilitzar aquesta eina per a sintetitzar els conceptes que han d'aprendre i poder-ho tenir tot més clar i organitzat per a estudiar més fàcilment.

Visita a l'Aquàrium

Una altra activitat per la setmana de la SAE era anar a un centre que oferissin activitats educatives i agafar informació sobre aquestes. Nosaltres vam triar visitar l'Aquàrium de Barcelona. Primer vam fer la visita a l'aquari i després vam anar al departament d'educació per informar-nos de les activitats que duen a terme per a nens de zero a sis anys.

Ens van explicar que per als nens de parvulari, fan una visita taller anomenada: Les estrelles i el mar. Començant amb un conte i una cançó conviden als nens a investigar i explorar aquests éssers marins. Les poden tocar, observar, dibuixar i després fan un petit taller on entre tots comenten la seva experiència i quines sensacions han sentit.

Una altre activitat per als nens de tres a sis anys és l'anomenada: Aqua. Aquesta activitat consta d'una visita guiada a l'aquari i els apropa al món marí, tot coneixent animals com els pingüins, les piranyes o els pops. Mitjançant titelles dels animals treballats durant la visita, els fan una petita representació després del recorregut. Per acabar, lliuren als professors dels nens una sèrie de materials, per a poder fer activitats relacionades amb la visita, un cop tornin a l'aula. 

Per últim, una altre activitat que ofereix l'aquari és l'anomenada: Teatre interactiu científic (TIC). Els nens visiten l'aquari i després, en un espai interactiu de l'aquari, els expliquen histories i els proposen una sèrie d'activitats per a fer en aquest espai de joc. Després, els hi fan una petita representació d'un conte amb personatges que prèviament han conegut i estudiat a l'aula i canten cançons conegudes pels nens, de manera que poden participar-hi activament.

So i color, MNAC

Avui, segon dia de la SAE, hem anat a fer una visita especial al MNAC. Una visita especial ja que ens l'han feta com si fóssim nens de parvulari. Jo he assistit a la visita anomenada: So i color. És una visita que fan a la part del romànic del museu, on apareix un personatge que als nens els agrada molt: el joglar Geroni. Els nens han treballat aquest personatge a la classe, de manera que ja el coneixen i es crea un bonic vincle i així disfruten més de la visita.
Durant la visita els nens, d'una manera alegre i dinàmica, veuen grans obres romàniques com els Serafins, seneses  Mares de Deu o el Pantocràtor. D'aquesta manera els nens comencen a conèixer una petita part de les obres del Romànic català. 

                           

 

La meva amiga com un vaixell blanc

La meva amiga com un vaixell blanc 

Aquella verge vinclada als meus braços

tota es donava però ha fet un gran crit.

-Oh, amat, no temis! - em deia

ajocant-se:

-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra

que et faci ofrena d'un amor tan pur.

No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:

¿com ho faria, si era sense tu?-

I ara s'alçava i jo la vestia

i els seus cabells destrenava pel coll.

La carn, flotant al mossec de la vida,

s'enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava

ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-

I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:

-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-

A cada mot més la veu endolcia,

i jo era alhora l'heroi i l'esclau:

-No et deixaré

et diré el nom d'amiga.

La meva amiga: com un vaixell blanc.

I encar de nou la prenia en mos braços

-ja era el seu ventre més alt i més fort.

I a cada pit un vermell:

dues brases

com la punxada del llavi i del cor.

Joan Salvat-Papasseit

Classe 8 seminari

El dimarts 6 de novembre vàrem començar la classe amb l’actualitat educativa. La Marta ens va portar una notícia bastant dura i que nosaltres, per la nostra cultura, som incapaços d’entendre. La notícia explicava que una nena va ser tirotejada pels Talibàn per haver reclamat i defensat els drets de les nenes a ser educades i respectades. Per sort, els metges van poder salvar a la noia i ara està recuperant-se. Aquesta notícia a totes ens va semblar una aberració contra els drets humans i els drets que tenen els nens. Vam estar discutint sobre si la gent que ve de fora i s’instal·la a Catalunya ha de renunciar a la seva manera de fer o viure i a d’agafar els nostres costums. Personalment, penso que aquests temes són molt complicats, sobretot amb gent amb costums tant arrelats a la religió, i pot ser un tema de molts conflictes, tant a les escoles com al carrer mateix.

Després, la Cristina ens va explicar a quines escoles havia anat, com eren, si feien molta música, etc. Em va sorprendre quan ens va dir que feien molt cant coral, molta flauta i fins i tot tuna. A partir d’això vam debatre si estàvem d’acord amb les escoles catòliques o no. Jo mai a la meva vida he fet una classe de religió, només allò que en deien ètica, però que no tenia res a veure. Personalment, no m’hagués agradat anar a una escola religiosa i agraeixo als meus pares que triessin la que van triar, el Thau.

Per acabar, vam parlar de la setmana del SAE, que començàvem dilluns, i quines activitats o visites faríem i el treball posterior que havíem de presentar. 

Què és el prezi?

Per a acabar de treballar el prezi com una eina molt útil per a presentar informació d'una manera original i dinàmica, hem fet un prezi on s'explica què és un prezi de manera esquemàtica i senzilla. Esperem que us serveixi!

Fem un prezi!

Avui a la classe de GTIC hem estat treballant el Prezi, una eina molt útil per a fer presentacions diferents, dinàmiques i molt visuals.
Com a exemple hem fet un prezi sobre la Castanyada. Us el penjo perquè vèieu més o menys com funciona!

La castanyada on Prezi

Classe 7 seminari

El dimarts 30 d’octubre vam començar la classe de seminari fent les reflexions orals de la segona part dels capítols del llibre Ha de ploure cap amunt. Vàrem treure la conclusió que al introduir les activitats a l’escola en forma de joc fa que els nens es motivin més i posin més atenció en allò que fan. Però també hem de tenir en compte que si fem servir aquest mètode hem de establir unes regles per tenir l’activitat, tot i ser un joc, més controlada.

Després la Marta ens va explicar el conte de la Rínxols d’or utilitzant unes imatges en paper que ajudaven a seguir la historia i a estar atents, cosa que als nens els costa. Després la Xènia ens va explicar la seva autobiografia musical. Va ser molt interessant ja que va dir que ella anava a una escola molt dura, a l’antiga, i que quan es va adonar del que era va decidir canviar-se d’escola. Tot i així, com a la majoria d’escoles, el temari de música era bàsicament teòric.

Per acabar la classe vam escoltar la cançó Ain’t no mountain high enough, que ens va transmetre energia i molta alegria. 

Classe 6 seminari

El dijous 25 d’octubre vàrem continuar explicant i posant en comú els capítols primers del llibre Ha de ploure cap amunt, reflexions d’un mestre de plàstica. Un cop fet això vàrem parlar de un pedagog musical anomenat Martenot, nascut a Paris (1898-1980). El seu objectiu era educar persones, no músics, la música per ell era només una finalitat que serveix per desenvolupar l’oïda, la sensibilitat, etc. Va classificar els professors en dos tipus:

1.   Ensenyants d’art: professors que només s’interessen pels resultats quantificables (notes: 7, 8..., exàmens, etc).

2.   Educadors a través de l’art: professors que busquen la pau, l’alegria, els sentiments, la comunicació, l’equilibri, etc. Volen els resultats a llarg termini, el desenvolupament global de la persona, la progressió, la millora.

Després vàrem començar amb els treballs personals. Ens van presentar una notícia d’actualitat i vam fer un debat, ens van explicar una autobiografia (la Júlia) i vàrem fer una audició. No vam tenir temps d’escoltar a tothom ja que sempre s’allarguen aquestes coses ja que són molt interessants. 

Audició

Avui a seminari m'ha tocat presentar una audició a la resta de la classe. Podíem triar la cançó que més ens agradés, de l'estil que volguéssim i de l'època que més ens vingués de gust. Jo he triat una cançó dels Beatles, tot i que no m'agrada massa el seu estil de música, la cançó Hey Jude sempre m'ha encantat i per això l'he volguda portar a la classe i ara us la penjo a continuació! Disfruteu-la!

Desolació

Desolació

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

Joan Alcover

Llicències Creative Commons

Creative Commons és una organització dedicada a donar opcions a aquells creadors que volen protegir la seva obra, amb més o menys restriccions, de cara a que altres usuaris la copiïn o modifiquin. Aquesta organització permet als creadors triar les condicions en que volen compartir les seves creacions a la xarxa. Hi ha 4 condicions bàsiques:

• Reconeixement: s'ha de reconèixer sempre l'autor de l'obra original.
• No comercial: no es pot utilitzar la obra ni les modificacions d'aquesta per a usos comercials.
• Sense obres derivades: no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
• Compartir igual: sempre subjectes a la llicència original, tant si s'ha modificat l'obra o és la original.

Per aconseguir la teva pròpia llicència CC cal visitar la següent pàgina web: http://creativecommons.org/choose/ i allà triar els termes que més s'ajustin al tipus de protecció que vols per la teva obra. Jo vaig triar l'opció de que no es pugui modificar la informació que publico i que no es pugui fer servir per a usos comercials:

Un cop vaig obtenir la meva llicència, vaig copiar el codi que em van donar i el vaig enganxar al final del bloc, utilitzant una pestanya HTML/Javascript. 

D'aquesta manera tinc protegida la meva obra sota una llicència Creative Commons d'una manera ràpida i senzilla. 

Classe 5 seminari

El dimarts 23 d’octubre vàrem començar la classe de seminari comentant els primers capítols del llibre Ha de ploure cap amunt de Lluís Vallvé Cordomí, un professor de plàstica i ara formador de docents. El llibre conté uns capítols curts on, ha partir d’exemples i situacions que ha viscut amb els seus alumnes, l’autor ens transmet conceptes importants per a l’educació dels infants. Posant en comú amb tota la classe les sensacions i opinions que tenim sobre aquests capítols ens ajuda a veure coses que abans no havíem vist i a reflexionar més sobre el que ens explica l’autor.

Després vàrem començar amb els treballs personals. Primer van presentar el treball per parelles de les revistes pedagògiques la Maria i l’Anna, que l’últim dia no ho havien pogut fer. Seguidament van presentar l’actualitat educativa i l’autobiografia. Pel que fa al conte la Gemma va explicar El Joanot el borinot. Jo no l’havia sentit mai aquest conte però em va semblar molt bonic i amb molts conceptes nous que els nens poden aprendre, com el pol·len, el borinot, etc.

Per acabar ens van repartir els noms dels nostres padrins de tercer i les respectives escoles on ells han fet pràctiques i on nosaltres hauríem d’anar a visitar. Jo hauré d’anar a una escola bressol a Tordera. Em va agradar ja que no he estat mai en una escola de nens tant petits i la meva idea era dedicar-me al parvulari en un futur, però d’aquesta manera podré veure com és una escola bressol i potser canvio de idea. 

Informalisme - treball propi

A partir del que abans he d'escrit sobre l'Informalisme, aquest mateix dia a l'aula de plàstica hem fet una activitat que m'ha semblat molt interessant i adient per a fer amb els nens. La professora ens ha donat una capsa de ceres per taula i uns fulls en blanc. Aleshores ha posat música clàssica i ens ha dit que ens deixéssim anar i pintéssim el que ens sortís en aquell moment i amb aquella melodia.

´



Després de les ceres i un cop tots estàvem satisfets amb el resultat, la professora ens ha donat pintures molt aigualides i ens ha dit que exploréssim tot el que podem fer amb aquestes pintures.





El resultat final, després de pintar amb ceres amb la música clàssica i després d'explorar amb les pintures aigualides, ha estat el següent:

Informalisme

Moviment artístic sorgit a partir del 1945 a Europa i que va ser molt important a Espanya. Va desenvolupar-se després de la guerra i els artistes tenien la necessitat d’expressar el seu món interior. Fuig de l’art figuratiu utilitzant un llenguatge abstracte i els materials són allò principal, es busca l’autenticitat de la pintura.

Artistes importants: Antoni Tàpies, Juan Hernández Pijuán o Jean Dubuffet. 

Classe 4 seminari

La classe del 18 d’octubre de seminari la vàrem dedicar, quasi tota, a les presentacions per parelles de les revistes pedagògiques. El primer article que ens van presentar era de la revista Psicopedagogia i tractava del trastorn de dèficit d’atenció en els alumnes i de com podíem ajudar els professors a millorar-ho i disminuir-l’ho. Un altre article molt interessant va ser el que explicava com sorgia i perquè el tartamudeig en els nens, extret de la revista Escuela infantil. També ens van ensenyar un article molt pràctic de la revista Psicopedagogia on sortia una graella amb molts exercicis de relaxació explicats detalladament i enfocats per als nens. Després ens van presentar la revista L’Aula  i ens van explicar un article on ajudaven als nens a pensar en el futur i a convertir-los en emprenedors. Per acabar amb les presentacions per parelles, jo i la Cristina, vàrem presentar la revista Guix d’infantil  un article que explicava l’exemple d’un nen que pateix una dura separació dels pares al començar l’etapa escolar.

Després d’aquestes presentacions una companya ens va exposar una notícia d’actualitat educativa molt interessant on es preguntava si els videojocs podien ser educatius o no. Es va crear un debat molt engrescador sobre aquest tema revolucionari.

Per acabar, l’Andrea ens va explicar la seva autobiografia i la Noemí ens va posar una cançó d’una banda sonora d’una pel·lícula i vàrem acabar la classe molt relaxats. 

Què és un Wiki?

Un Wiki és un lloc web, els quals poden ser editats per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuraris poden crear, modificar o esborrar en un mateix text que es comparteix i és visible per a tothom. Es pot identificar cada usuari que realitzi un canvi i recuperar els continguts modificats, de manera que no hi ha perill de que es perdi informació. Aquesta eina facilita el treball en equip i l'intercanvi d'informació. Un exemple d'una wiki que tots coneixem és la Viquipèdia. 

Us adjunto un vídeo on explica que és un wiki i per a què pot servir.

Programari lliure i programari de propietat

El programari lliure (free software) és aquell programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions. Es pot copiar i redistribuir (modificat o no) sense cap restricció o amb restriccions mínimes. 

Podem afirmar que és un programari lliure quan:

• Hi ha llibertat d'ús del programari per a qualsevol propòsit.
• Hi ha llibertat de saber i adaptar el funcionament del programari.
• Hi ha llibertat per a redistribuir còpies.
• Hi ha llibertat per a poder millorar el programa i redistribuir-lo.

El programari de propietat és aquell programari amb restriccions en l'ús o modificació, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions modificades o no.

A continuació us deixo un vídeo explicatiu sobre aquests dos tipus de programaris:

Classe 3 seminari

El dimarts 16 d’octubre vam començar la classe de seminari cantant la cançó de Plou i fa sol i El gegant del pi, dues cançons que tots ens sabem i que als nens els hi agraden molt. La professora ens va explicar que aquestes cançons tant curtes es poden ensenyar globalment, és a dir d’una tirada, tant la lletra com la gesticulació. Els nens de mica en mica s’hi van afegint i al cap d’un cert temps (depenent de la edat que tinguin) ja la canten tots força bé. Un cop la tenen apresa podem començar a jugar amb la cançó per estimular-los. Podem canviar de to, cantar-la en silenci, cosa que ajuda a interioritzar la cançó, podem cantar fent “la la la” enlloc de la lletra, etc. També és interessant començar a introduir la pulsació, utilitzant mans i cames.

Després tocava començar amb els treballs personals del dia. Pel que fa a l’actualitat educativa vaig ser jo qui va presentar la notícia. Vaig seleccionar una notícia amb molta polèmica en l’àmbit educatiu i català: Wert-“el nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans”. Va estar molt bé ja que es va crear un debat a la classe molt interessant. Seguidament la Sílvia ens va explicar un conte que, personalment, no coneixia i em va semblar molt bonic i amb una moralina interessant. Per acabar la classe la Maria ens va presentar la seva audició i vam escoltar la cançó: Em quedo al teu costat, de Teràpia de Shok, una cançó que et dona ànims i energia per afrontar qualsevol problema.